PERSONATGES (34): HWANG YOUNG-CHO

Hwang Young-Cho va guanyar brillantment la marató olímpica de Barcelona amb 22 anys superant en el tram final al japonès Koichi Morishita. Va ser el segon coreà en guanyar la marató olímpica però el primer en poder veure onejar la bandera, donat que el 1936 Corea estava ocupada pel Japó, i va ser la japonesa la bandera que va onejar en el lloc més alt en els jocs de Berlín. Davant de l'Estadi Olímpic hi ha un monument dedicat a aquest campió olímpic.

La nostra marató olímpica també va tenir la seva anècdota. He capturat una imatge que malgrat no tenir molta qualitat permet apreciar un corredor que va en sentit contrari a la resta. Es tracta de Hiromi Tanaguchi , el campió del món del moment , que era un dels favorits i que busca desesperadament la sabatilla que ha perdut en un avituallament en ser trepitjat. Va perdre un temps considerable, i finalment va acabar vuitè.

PERSONATGES (33) : MAMO WOLDE

Marató olímpica Mèxic 1968, participa un corredor de llegenda anomenat Bikila que havia guanyat les dues maratons olímpiques anteriors. Bikila capità de l'exèrcit etíop estava acompanyat pel tinent Mamo Wolde que havia guanyat la plata en la prova de 10.000 metres. El corredor americà Kenny Moore va escriure un article on es reflexava la conversa entre Bikila i Wolde:


- Tinent Wolde.
- Capità Bikila.
- He de retirar-me d'aquesta cursa.
- Ho sento , senyor.
- Guanyarà vosté aquesta cursa?
- Sí, senyor.
- No em decepcioni.



Finalment Mamo Wolde va aconseguir guanyar aquella marató, essent la tercera consecutiva guanyada per un etíop. En els següents jocs Wolde va guanyar el bronze i Kenny Moore va quedar quart. Kenny Moore explica en el seu article que durant la cursa les seves sabatilles es van fregar amb les de Wolde, i cada vegada que això succeia Wolde es disculpava.

Mamo wolde va ser empresonat el 1993 acusat d'haver participat en delictes de sang durant la dictadura. Va ser alliberat el 2002 , ja molt malalt i va morir aquell mateix any.

SERIES 1.000 METRES CORREDORS.CAT

Matinal molt divertida a l'estadi de la Bòbila de Gavà. He tingut molta sort perquè he pogut coincidir la meva sèrie amb diversos amics: els companys d'entrenament a la carretera de les aigües Pereboss i Ramonb, i altres companys amb els quals he coincidit en diverses curses com el CarlesCat , el TeteXavi i l'Hermanotubo. A més amb el Tetexavi havíem fet broma , perquè ja teníem una certa rivalitat des de la cursa de 5.000 de Can Dragó. L'any anterior el TeteXavi havia guanyat la seva serie fent un gran sprint i avançant al Pereboss en els últims metres.
A la cursa he tingut sort perquè he mantingut el ritme que m'anava bé. L'Hermanotubo tenia millor marca i s'ha col·locat primer des del començament, però jo no he volgut forçar el ritme, perquè sabia que l'última volta es podia fer molt llarga si començava massa ràpid. Així m'he mantingut a una certa distància juntament amb el TeteXavi fins els últims 400 metres, llavors he decidit accelerar fins arribar a l'alçada de l'Hermanotubo, ho he aconsseguit, i com que em trobava bastant còmode al final he decidit avançar-lo i fer els 250 últims metres en solitari. He pogut aguantar bastant bé, però al final estava patint perquè coneixent al TeteXavi pensava que em podia avançar a la recta final. Per sort he pogut creuar la línia d'arribada en primer lloc, això sí, el TeteXavi estava just al darrera meu. En definitiva, molt divertit, i a més ara podem continuar la broma amb el TeteXavi i tornar a enfrontar-nos al Nadal a les curses de les 24 hores de Can Dragó. He hagut de marxar depressa de l'estadi perquè els meus sogres celebren avui el 50 aniversari del seu casament.

CURSA CAN MERCADER

Arribo a la sortida i observo gran presència de correcats. Saludo al Bullich que debutava com a llebre, i ha marcat el temps amb precissió suissa. Busco el Tetexavi perquè el volia fer servir de referència, però m'explica que farà un quilòmetre al màxim i després trotarà ( preparació series de 1.000 metres). Doncs com que ja no tinc referència em poso a escalfar amb el sufridor, però després d'un quilòmetre li comento que continuï sol , perquè m'estava quedant esgotat abans de començar, amb el ritme que m'estava marcant.

Acabo d'escalfar a un ritme més suau i em col·loco a la sortida una mica per darrera de la llebre de 45. Surto bastant ràpid els primers quilòmetres mantenint contacte visual amb la llebre de 45 minuts. A partir de la segona volta , afluixo una mica acusant segurament la temperatura del mes de juny.

Agafo aigua i me l'acabo i encara n'hauria begut més. Davant meu va una corredora molt mona però m'està posant nerviòs de tant retallar. Així que li comento que ja està bé de retallar tant i li tallo el rotllo, llavors es queda enfonsada moralment i l'avanço ( m'agafen remordiments i penso que soc una mala persona). Al final acabo bastant dignament en 46:27. Bastant content perquè m'he trobat molt millor que fa una setmana a Pineda.

El proper dissabte cursa de 1000 metres a Gavà.

IL PALIO DEL DRAPPO VERDE

He entrat a la plana de la Asociation of Road Racing Statistician http://www.arrs.net/ i he comprovat que tenen registrada la Jean Bouin com una de les curses més antigues del món. El que no sabia és que a Verona ja van per l'edició 594 de "Il Palio del Drappo Verde", una cursa de 10 quilòmetres que va començar a disputar-se el 1208.

Dante va fer referència a aquesta cursa a la Divina Comedia, a la part de l'infern (1304-1307):

"Llavors es va donar mija volta i semblava un dels que corre a Verona pel drap verd a travès dels camps. S'assemblava als que guanyen, no als que perden".

Penso que la traducció és correcte, l'original és aquest:

"Poi si rivolse e parve di coloro che corroro a Verona il drappo verde per la campagna. E parve di costoro quelli che vince non coluci che perde"

PERSONATGES (32) : FABIÁN RONCERO

És l'actual recordman europeu de la mitja marató amb 59:52. Encara que no va guanyar grans competicions com Martín Fiz o Abel Antón tenia millors marques que ells. La seva victòria més destacada en marató va ser a Rotterdam el 1998.
Video de la marató de Rotterdam de 1998
He llegit en una entrevista que aquestes marques les va aconseguir entrenant 200 quilòmetres setmanals, entrenant els 7 dies i fent sessió doble 5 dies per setmana.
Actualment presenta el programa corre tv a teledeporte, que em sembla força entretingut, i trobo que se li dona bé el paper de presentador.
En el programa dona consells als corredors novells, i els seus deu manaments són els següents:

-Disfrutar corrent.
-Entrenar adequadament.
-Marcar-se objectius raonables.
-Prevenir lesions (escalfament, estiraments, etc.)
-No estrenar roba ni calçat el dia de la competició.
-Hidratar-se
-Seguir el ritme adequat, evitant seguir el ritme d'altres corredors en la competició.
-Mentalitat positiva ( Recomana fer la segona meitat de la cursa més ràpida).
-Descansar.
-Evitar el sobreentrenament

CURSA DE PINEDA

Cursa ben organitzada com és habitual a Pineda. L'any passat vaig lesionar-me i tenia ganes de tornar per poder gaudir d'aquesta cursa amb normalitat. No feia gaire calor i pensava que podria baixar de 47 minuts , però no ha estat possible i he acabat finalment en 47:50. He corregut amb el meu amic Joan fins el quilòmetre 5 i després he continuat sol augmentant una mica el ritme. De totes maneres a partir del quilòmetre 8 he vist que anava massa forçat i he hagut d'afluixar. Espero trobar-me millor la setmana propera a Can Mercader. L'entrepà de botifarra continua sent igual de bo com sempre.

PERSONATGES (31) : AHMED BOUGHERA EL OUAFI

El campió olímpic de marató a Amsterdam 1928 no va tenir una vida fàcil. Era un corredor argelià, però en aquella època Argèlia formava part de França. En els anteriors jocs de París també havia participat a la marató acaban en aquella ocasió en setena posició.

En els últims quilòmetres de la marató olímpica , el nord-americà Joie Ray va comandar la cursa, però unes rampes a les cames, van donar l'oportunitat a El Ouafi d'atacar, que va fer un gran final de cursa, guanyant amb autoritat. Va ser el primer campió olímpic nascut a l'Àfrica.

Després de guanyar la marató olímpica va participar en diverses competicions a canvi de diners, i per aquest motiu no va poder competir més en les proves oficials donat que ja no era considerat amateur. Va obrir un cafè amb un soci a París, però el seu soci el va estafar i va acabar en la misèria. El 1956 la premsa el va recordar , amb motiu de la victòria d'un altre algerià , Alain Mimoun , en la marató de Melbourne i va rebre l'ajuda del diari L'equip.

El 1959 membres del Front Nacional d'Alliberació algerià van ametrallar un bar del barri de Sant Denis de París i El Ouafi va resultar mort. No va quedar clar si l'objectiu de l'atemptat era el propietari del bar o el mateix El Ouafi per no defensar la independència d'Algèria. Tenia 60 anys.